Pintures > Cosir núvols: fràgils incerteses

Des de la pulsió de la metàfora «cosir núvols» i de l’expressió «fràgils incerteses», que despleguen significats ambivalents, complementaris i contradictoris, les pintures i els mapes mentals transiten per diferents registres d’una realitat provisional, fràgil i incerta, que es redefineix en la seva pròpia contracció i expansió. El llenguatge, les paraules i les seves relacions apunten a formes de ser i estar, a espais que les línies, colors, formes i textures ressegueixen estenent marges que serveixen de substrat a noves escriptures i traçats.

Exposició al Centre Cultural la Mercè, Girona. Escola Municipal d'Art. 14 gener-12 març 2021.

Resseguint les formes del buit i el soroll de les preguntes sense resposta, habitar espais frontera, intersticis i membranes, estructures provisionals. En la contracció i l’expansió, abandonar-se al flux d’espectres de realitats íntimes i d’espais compartits, de relacions vulnerables que esquerden la precarietat.
Mentre l’aire replega el laberint, entre paraules i silenci als marges de la intempèrie, les distàncies i referències són incertes. Els sargits dibuixen les ferides. I quan s’obren fissures, els repunts tensen fils a contorns que es dissolen i s’escapen, a cicatrius estripades i recosides.

Traces del procés:
(01) La realitat s’esquerda. (02) M’esquerdo jo, em desdibuixo. (03) Em costa pensar i el meu cap s’omple de paraules fixes que es repeteixen: perdre, perdre’s, esquerdes, incerteses. (04) Més paraules: fractura, ferides, sutures, dolor, desmembrament, cosir, cicatrius. (05) Els núvols de paraules van creixent, es contrauen i s’expandeixen. (06) Els colors assagen de resseguir formes que les paraules arrosseguen. (07) Cosir núvols. (08) Dos colors es fan imprescindibles: el vermell i el blanc. (09) Les línies esquerden les formes, i també les cusen. (10) Pintant línies es tensen i destensen fils. (11) Les trames teixides deixen escletxes, es creen membranes. (12) S’obren i es tanquen buits que interconnecten capes. (13) Costa definir els pensaments, s’esqueixen les relacions entre les paraules. (14) Habitar la boira. (15) Resseguir cicatrius a les palpentes. (16) Escoltar com les línies mudes ressignifiquen les paraules. (17) El pensament recupera matisos en els traços i gestos. (18) Apareixen noves paraules i camins en el paisatge. (19) Les línies que relacionen els conceptes es concreten. (20) Els mapes mentals es fixen com a estructures provisionals. (21) Formes i pensament es van redefinint.

Han afegit capes a la pròpia experiència de l’anar i revenir de les paraules a les formes, de les línies als conceptes, dels matisos de les idees als traços, colors i textures, l’encreuament amb el donar noms a l’experiència de la pèrdua de Joan-Carles Mèlich (2017), les representacions de l’esponja i l’acció d’envolucionar de Joaquín Ivars (2018), els fèrtils aforismes de Jorge Wagensberg (2003, 2018), la recerca entorn de la família extensa del desordre i l’antifragilitat de Nassim Nicholas Taleb (2013), el rectangle de Vivian Gornick (2017), i la raó metafòrica de María Zambrano (1989).

Gornick, V. (2017). Vincles ferotges; La dona singular i la ciutat: dos llibres de memòries. L’Altra Editorial.
Ivars, J. (2018). El rizoma y la esponja. Editorial Melusina.
Mèlich, J. C. (2017). L’experiència de la pèrdua: Assaig de filosofia literària. Arcàdia.
Taleb, N. (2013). Antifrágil: las cosas que se benefician del desorden. Paidós.
Wagensberg, J. (2003). Si la natura és la resposta, ¿quina era la pregunta? Tusquets.
Wagensberg, J. (2018). Sólo se puede tener fe en la duda: Pensamiento concentrado para una realidad. Tusquets.
Zambrano, María, 1904-1991. (1989). Notas de un método. Mondadori.

Full de sala: Taravilla, O. (2020). D'éssers tentaculars i geografies per transitar

Premsa: Camps, E. (29 de gener de 2021). La cosidora de núvols. Diari de Girona

Vídeo: Girona Cultura TV. (2021, 9 de febrer). EMA Exposicions, entrevista a Núria Merino