Pintures > De la por, l'alfabet i altres xarxes

Silenci en l'oceà
100 x 100 cm. Acrílic sobre tela. 2004

Eco al cel
100 x 100 cm. Acrílic sobre tela. 2004

Clam entre la sorra
100 x 100 cm. Acrílic sobre tela. 2004

Respir en les flames
100 x 100 cm. Acrílic sobre tela. 2004

Fosa en el mar
73 x 60, 73 x 60 cm. Acrílic sobre tela. 2004

Calma entre les fulles
73 x 60, 73 x 60 cm. Acrílic sobre tela. 2004

Murmuri sobre la terra
73 x 60, 73 x 60 cm. Acrílic sobre tela. 2004

Memòria rere la llum
89 x 146 cm. Acrílic sobre tela. 2004

Al costat o sobre lletres escampades sense un ordre aparent, altres lletres es disposen en estructura de xarxa creant frases que parlen de xarxes.

La pintura permet representar la transformació, i un dels seus misteris és que sempre en desconeixeràs l’abans i el després. René Magritte en El seductor (1953) ens presenta sobre el mar la forma d’un vaixell contenint el mar. La imatge ens provoca sorpresa i podem qüestionar-nos si el vaixell s’ha convertit en mar o bé el mar en vaixell.

Joan Brossa, també artífex de les unions, aïllaments, transformacions i metamorfosis, ens en fa partícips en el poema El front estelat *:

Darrere els mots el paper es transforma en mar i les lletres en peixos

En rellegir aquests dos versos, de nou una infinitud d’imatges m’inunden. Veig les lletres negres sobre el paper blanc com es van tornant de colors i com s’alliberen de l’espai on havien estat enclavades. Les lletres es metamorfosen en peixos i el paper en mar. La mar és calma i la llum del sol hi penetra, el cel s’enfosqueix i la mar s’agita, rere la tempesta el vent s’esvaeix i els peixos es converteixen de nou en lletres sobre el paper encara humit.

De la por, l’alfabet i altres xarxes conté paraules i frases escrites, i també hi ha lletres que han deixat de formar paraules, que s’han dispersat sobre la superfície i han transformat l’espai en una de les múltiples realitats que les frases contenen. Les frases parlen del foc, les fulles, la inquietud, la por… algunes lletres són com foc o fulles i potser darrera les pintures hi ha el foc o la por.

He pintat des de la por de quan et perds per retrobar un camí, he provat d’aprendre a llegir la veu del sol en la remor de les fulles, en les flames del foc s’han esvaït les nostres paraules, una nit freda d’estiu les lletres han banyat la nostra foscor… del murmuri inintel·ligible de les lletres escampades n’han sorgit frases, i aquestes frases poden tornar a dissoldre’s en noves efervescències de paraules i lletres.

* Joan Brossa, Tria de poemes conversables. Barcelona: Barcanova, 2002

 

Pintures exposades el 2005 a la Sala del Pou de la Fundació Vilacasas, Torrroella de Montgrí.